CÒLIC NEFRÍTIC O RENAL

El còlic nefrític o renal és un dolor sobtat de gran intensitat que es produeix per la presència de càlculs o pedres a la via urinària. Habitualment, l'obstrucció passa a l'urèter, que és el tub que conecta el ronyó (òrgan on es produeix l'orina) amb la bufeta (òrgan on s'emmagatzema fins que es buida per mitjà de la micció). Aquesta obstrucció fa que lorina no avanci al llarg de la via urinària i que es quedi retinguda. Aquest fet origina un augment de la pressió dins la via urinària que és el causant de l'intens dolor. 

El dolor sol començar a la regió lumbar (zona mitjana-baixa de l'esquena) i es desplaça cap al davant de l'abdomen fins arribar als genitals. Pot anar acompanyat de nàusees, sensació de mareig, sudoració, coïssor a l'hora d'orinar i sang a l'orina. És un dolor que obliga al pacient a estar inquiet i a moure's perquè no troba cap posrtua que l'alleugi.

PREVENCIÓ:

Alguns dels factors lligats a l'alimentació que ajuden a prevenir aquest tipus de malaltia són:

• Prevenir el consum d'aliments rics en oxalats, com els espinacs, el te, els tomàquets i les mongetes.
• Evitar el consum exagerat de productes làctics com la llet i els formatges, (ja que això evita la formació de cristalls de calci).
• Prevenir el consum en excés de productes d'origen animal, com carns, ous, peix (ja que també posseeixen grans nivells de calci, ajudant així a la formació de càlculs renals).
• Evitar el consum irracioal de sal, dolços, alcohol, etc.

TRACTAMENTS:

En funció de la localització i la mida de la pedra, es poden plantejar diverses estratègies.

Si es tracta d'una pedra de mida petita (inferior a 5 mil·límetres) es pot plantejar esperar l'expulsió espontània si el dolor és controlable amb l'analgèsia. Si això no passa, o en el cas d'una pedra més gran, el tractament d'elecció és la litotrípsia extracorpòria per ones de xoc, en què una màquina externa genera una energia que es focalitza sobre la pedra. Aquesta tècnica, que es duu a terme de manera ambulatòria, produeix una fragmentació de la pedra de manera que es pot expulsar en petits trossos per via natural. Una altra tècnica és la ureteroscòpia, que s'ha de fer al quiròfan. Consisteix a introduir un instrument endoscòpic fi a través de la uretra i la bufeta fins arribar a l'urèter. Quan es localitza la pedra es fragmenta i/o es polvoritza mitjançant un làser, de manera que el pacient no ha d'expulsar els fragments a través de la micció.

En alguns casos no complicats, es fa una derivació urinària, la qual es pot dur a terme mitjançant dues tècniques diferents. La primera és la col·locació d'un catèter ureteral i la segona la col·locació d'una sonda de nefrostomia percutània.

COMPLICACIONS:

Si la pedra aconsegueix obstruir completament l'urèter, l'orina acumulada i no drenada afecta la funció del ronyó del mateix costat. Això porta a la lesió permanent d'un ronyó o bé a una completa pèrdua de la seva funció.

També, el mínim trànsit urinari pot causar una infecció que es pot complicar amb una sèpsia (síndrome d'anormalitats fisiològiques, patològiques i bioquímiques): febre, calfreds, dolor i inflamció de la pelvis renal. Si no es tracta, pot arribar a causar la mort.

En la història mèdica, aquest dolor és conegut com el més intens que existeix, i es presenta comunament en la medicina d'emergència com a un dolor pitjor que el part.