L'ALBINISME

L'albinisme és un trastorn genètic en què hi ha una absència congènita total o parcial del pigment d'un organisme, causat per la incapacitat de produir melanina.

En els humans i els animals, es caracteritza pel fet que tenen el cabell blanc, els ulls clars i la pell blanca lleugerament rosada. També es dóna en els vegetals, on els hi falta compostos com els carotens.

CAUSES:

L'albinisme és hereditari. Pot estar causat per mutacions a diferents cromosomes:

• Mutació recessiva al cromosoma X
• Mutació recessiva a una part del cromosoma 15 
• Mutació recessiva a una part del cromosoma 11 (albinisme més greu)

Cromosomes home sa

   

POSSIBILITATS DE PATIR ALBINISME:

• Si els dos pares són albins: hi ha un 100% que sigui albí. 
• Si un pare és albí i l'altre és portador, però no albí, hi ha un 50% que siguí albí i un 50% que sigui portador.
• Si un pare és albí i l'altlre no és portador, hi ha un 100% que sigui portador.
• Si els dos pares són portadors, hi ha un 25% que sigui albí, un 50% que sigui portador i un 25% que no sigui portador.
• Si un pare és portador i l'altre no és portador, hi ha un 50% que sigui portador i un 50% que no ho sigui.

TIPUS D'ALBINISME:

Hi ha dos tipus d'albinisme:

• Albinisme oculocutani: Es caracteritza per la falta de pigment a la pell, al cabell i als ulls. Les característiques oculars, poden variar depenen de la gravetat de l'albinisme.

               Individus amb el tipus 1 (OCA1A): Solen tenir el cabell blanc, la pell clara i l'iris                  translúcid que no s'enfosqueix amb l'edat.

               Individus amb el tipus 2 (OCA1B): Tenen el cabell blanc o groc clar que                              s'enfosqueix amb la edat, una lleugera pigmentació a la pell i l'iris blau que canvia                 a gris o a verdós amb el pas del temps.

• Albinisme total: La falta de melanina es troba a la pell (blanca), al cabell (blanc) i als ulls (rosats). Les persones que el pateixen, presenten també taques en forma de lluna als mugrons, al penis, a la zona anal i als llavis vaginals. Si es posen al sol, no es posen morenos, es cremen.

SÍMPTOMES:

Perquè tinguis la pell blanca i el cabell molt clar, no vol dir que siguis albí. 

Entre els símptomes, tenim fàcil cremades quan t'exposes a sol, problemes amb la vista com estrabisme, fotofòbia, etc.

CONSEQÜÈNCIES:

• És un procés crònic, per tant es necessita fer un seguiment de la malaltia.
• L'absència de pigment a la pell, dona lloc a poca protecció, cosa que genera risc d'insolació, cremades i a llarg termini càncers de pell.
• A causa de la poca pigmentació de l'iris, la visió és deficient. 

Però, malgrat tot, les persones albines poden portar una vida i tenir una salut normal sempre i quan utilitzin ulleres o lents adequades

En l'ambit social, pot causar problemes psicosocialsecundaris. L'albinisme pot ser una causa de discriminació i en certes comunitats de persecució. En zones on la gent sol tenir la pell blanca, els albins poden passar desapercebuts. Però a l'Àfrica, el constrast de pell és més important i això pot provocar a nens recent nascuts abandó, discriminació... i en gent adulta fins i tot la mort. També, pot ser una font de superstició. En algunes zones es creu que pot ser un senyal de maledicció familiar.

PERSONATGES FAMOSOS ALBINS:

• Cano Estremera

• Johnny Winter

• Hermeto Pascoal

CURIOSITATS:

• No s'ha de confondre l'albinisme amb el leucisme, és totalment el contrari.
• El 13 de juny és celebra el "Dia Internacional de l'Albinisme".
• A España, l'albinisme afecta entre 3000 i 4000 persones.
• Puerto Rico, és un dels llocs del món on hi ha més albins. 1 de cada 2000, pateixan la malaltia.
• El "Floquet de neu", ha sigut l'únic goril·la albí que ha existit, fins i tot se n'han fet pel·lícules.

LA CONTAMINACIÓ MARINA

Les deixalles marines, escombraries marines, desferres oceàniques o desfets plàstics són desaprofitaments d'ativitats humanes que accidentalment suren en llacs, mars, oceans i rius. Les desferres oceàniques tendeixen a acumular-se en els girs oceànics, sistemes de corrents rotatius i en la línia costanera.

Les persones porten llençant desferres al mar durant centenars d'anys. Tirem 8 milions de tones de deixalles cada any. Amb l'increment de l'ús del plàstic, la influència humana s'ha transformat en un problema, ja que molts tipus de plàstics no són biodegradables. El plàstic arrosegat per l'aigua és perillós, perquè suposa una seriosa amenaça per peixos, aus marines, rèptils marins i mamífers marins. 

TIPUS DE DESFERRES:

Una gran varietat d'objectes usats habitualment poden convertir-se en desferres marines: bosses de plàstic, globus, cordes, ampolles de vidre i de plàstic, encenedors, llaunes, fils de pesca, xarxes o fins i tot plataformes petrolieres.

Els estudis han demostrat que el 80% de les desferres marines són plàstic. Els plàstics s'acumulen perquè no es biodegraden com altres substàncies.

Xarxes fantasma:

Les xarxes de pesca deixades o perdudes per pescadors, també anomenades "xarxes fantasma" poden embullar peixos, dofins, tortugues marines, taurons, aus marines, cocodrils, crancs i altres criatures. Aquestes xarxes restringeixen el moviment, causant gana, infeccions i asfíxia en animals que necessiten tornar a la superfície per respirar.

Nurdles:

Els nurdles, també anomenats "llàgrimes de sirena", són unes boletes de plàstic de menys de 5mm de diàmetre. S'usen com a matèries primeres en la manufactura de plàstics i es creu que entren als ambients naturals per vessaments accidentals. També es generen pel desgast físic de desferres marines més grans. Els nurdles, s'assemblen molt als ous de peixos.

FONTS DE RESIDUS

Una vegada abocaques les desferres a l'aigua, es desplacen. Poden ser arrossegades pel vent o seguir les corrents oceàniques, i alguna vegada concentrar-se en girs oceànics on els corrents són més febles. Aquests girs, són nuclis de corrents marins giratoris que xuclen la brossa que arriba al mar.  La gran taca d'escombraries del Pacífic és un bon exemple. Comprèn una vasta regió al nord de l'oceà acífic plagat de desferres d'activitats humanes. Conté mes de 3 milions de tones de plàstic. 

La segona taca d'escombraries és la "taca d'escombraries de l'Atlàntic Nord".

Les illes situades dins des girs, freqüentment tenen les seves riberes costaneres degradades per les desferres, que inevitablement arriben a les seves costes. Un bon exemple  són les illes Midway i les illes de Hawaii. 

DEGRADACIÓ DE DESFERRES

S'utilitzen diverses tècniques gràcies a les organitzacions voluntàries per remoure i agrupar els residus marins. En comptes de netejar amb la mà, en algunes ciutats operen amb màquines netejadores de platges que recullen les escombraries dipositades pel mar al llarg de la zona costanera.

Aquestes activitats, es realitzen a llocs on les desferres són un gran risc per a la navegació.

Diversos tipus de "paranys d'escombraries" s'instal·len als petits rius que flueixen al mar, per capturar els desfets transportats per l'aigua abans que arribin al mar. 

ILLA DE HENDERSON

Un clar exemple d'aquest problema, el veiem a l'illa  de Henderson. És una illa deshabitada situada al mig de l'oceà pacífic a 5000km de distància del continent més pròxim. Les seves platges són patrimoni de la humanitat i acumulen 671 deixalles per m2. És el lloc del món amb més densitat de deixalles.

Tot això es deu, a que aquesta illa es troba molt aprop del gir oceànic del Pacífic sur. N'hi ha 5 arreu del planeta. 

Les deixalles poden tardar  molt en desaparèixer.

El vidre, per això, no se sap quan pot tardar. 

• Boyan Slat, és un noi que durant unes vacances a Grècia es va adonar que cabussant-se veia més bosses de plàstic que peixos. A partir d'aquí, va iniciar un projecte anomenat The ocean cleanup per netejar els oceans. Assegura que es poden netejar els plàstics dels oceans en 10 anys, i que amb el que es recollís es podrien fer productes de màxima qualitat.

Si cliqueu a aquest enllaç, podreu accedir directament a la notícia que van fer a TV3 sobre la contaminació marina.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/telenoticies-vespre-17052017/video/5667916/