DIONEA

La dionea (Dionaea muscipula) o l'atrapamosques, és una planta de la família de les droseràcies i de l'ordre de les cariofil·lals. 

HÀBITAT:

Es originària del sud-est dels Estats Units, de Carolina del Nord i del Sud. Viu en entorns pobres de nitrogen, com pantans i aiguamolls.

Necessita un clima suau, amb hiverns poc freds. Si passa un hivern intens, es debilita i mor després de poc temps.

DESCRIPCIÓ:

És una petita planta carnívora amb un sistema d'atrapar insectes molt característic. 

Està formada per una roseta d'entre 4 a 8 fulles que sorgeixen d'una curta tija subterrània de forma bulbosa. Cada tija aconsegueix una altura màxima d'entre 3,5 a 10cm, depenent de l'època de l'any. Les fulles més llargues amb trampes robustes es formen normalment després de la floració.

Les fulles són vermelles o verdes, i les flors són blanques.

La pala de la fulla es divideix en dues regions: un pecíol de forma de cor amb capacitat de fer la fotosíntesis i un parell de lòbuls que formen la seva "trampa". La cara superior d'aquests lòbuls conté pigments vermells i les seves vores estan fisionades per pèls o cilis que s'entrellacen i eviten que la presa marxi. Si la presa que captura és molt petita, aquesta es pot escapar pels buits que queden entre els pèls, però si no ho aconsegueix al cap de 12 hores, que és quan s'obrirà la fulla, la presa continuarà movent-se dins de la trampa on farà que les fulles es tanquin amb més força i per tant, que faci la digestió més ràpid.

Quan es conreen a partir de llavors, la planta tarda entre 4 i 5 anys en arribar a la maduresa i generalment, viuen entre 20 i 30 anys si es troben en les condicions adequades.

CAPTURA:

El mecanisme de captura s'activa quan la presa fa contacte amb un dels tres tricomes en forma de pèl que es troben a cadascun dels lòbuls. Aquest mecanisme és tan especialitzat que pot distingir entre preses vives i estímuls diversos com gotes d'aigua. En el cas que sigui una presa, aquesta ha de tocar dos dels pèls en un interval de 20 segons o només un dues vegades molt ràpid, i després, els lòbuls es tancaran en 0,1 segons. 

La velocitat de tancament pot variar en funció de la quantitat de llum, mida de la presa i de les condicions de cultiu. 

DIGESTIÓ:

Si la presa no es pot escapar, la planta s'anirà ajuntant cada vegada amb més força fins que les parets internes dels lòbuls es toquin. Quan això passi, es formarà un "estómac" en el qual es produirà la digestió a partir d'uns enzims produïts per les glàndules dels lòbuls.

A partir de substàncies trobades en els lòbuls, l'insecte es reduirà a una closca quitinós trencant les membranes cel·lulars de l'animal.

CULTIU:

Les atrapamosques són molt populars, però molt difícils de cultivar. L'èxit del seu cultiu, és que després es pugui reproduir per ella sola al seu hàbitat natural.

Necessita un substrat lliure de sals minerals i una bona barreja de sorra de quars. El reg s'ha de realitzar amb aigua àcida i necessita una exposició a ple sol, ja que sense llum suficient, es debilita i mor.

La planta sempre ha d'estar en un sòl humit. 

La temperatura adequada és entre 18º i 26º a l'estiu i entre 5º i 10º a l'hivern.

Durant el temps d'inactivitat, els regs han de ser molt escassos.